El petit príncep

Publicat el 1943 a Nova York, El petit príncep és un conte poètic i filosòfic sota l’aparença d’un conte per a nens. La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l’adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep, que resta perplex pel que fa al comportament absurd de la «gent gran». Cadascuna d’aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria. El llenguatge, senzill i desposseït, destinat a ser comprès pels nens, és en realitat, per al narrador, el vehicle privilegiat d’una concepció simbòlica de la vida. Les aquarel·les, que formen part del text participen d’aquesta puresa del llenguatge: nuesa i profunditat són les qualitats mestres de l’obra. S’hi pot llegir una invitació de l’autor a trobar el nen en si mateix, ja que «totes les persones grans han estat al principi nens. (Però poques se’n recorden)».